“Que la vida continua. Però hi ha gent que no ho pot arribar a explicar perquè es suïcida”

En Marc ha viscut dos episodis depressius a la seva vida. Diu que ha callat durant molts anys i que ara vol expressar-se i compartir el què sent, i potser així ajudar a altres persones que també estiguin passant pel mateix:

“Amb 12 anys vaig tenir un primer episodi depressiu, arran del divorci dels meus pares, un canvi de municipi i l’entrada a l’adolescència. Van ser un cúmul de coses que em van dur a fer varis intents de suïcidi. Llavors vaig provar diversos especialistes i finalment vaig trobar una teràpia que em va anar molt bé.

Fa un any tenir una segona depressió. Aquesta vegada també per un cúmul de situacions: un mal ambient a la feina, canvi de lloc de treball i la mort del meu germà. Jo tinc una discapacitat intel·lectual i no tothom està acostumat a treballar amb persones amb dificultats i això sovint es traduïa en crits i males maneres quan no entenia algunes coses. Vaig començar a agafar baixes per allunyar-me d’aquell entorn però vivia sol i no podia deixar la feina sense trobar-ne una altra. “Ves buscant i quan et surti alguna cosa marxes”, em deien. Però no vaig aguantar. Allà vaig tenir un altre intent de suïcidi. Jo crec que va ser una manera de cridar l’atenció i demanar ajuda perquè no m’estava sentint recolzat.

Vaig estar durant dos mesos al Centre de Dia, allà em vaig sentir molt acollit. Em vaig deixar cuidar i va arribar un punt que ja em sentia amb ganes d’activar-me i aquí va ser on vaig conèixer la Fundació Viver de Bell-lloc. Quan vaig sortir del centre de di

a tenia un neguit de què faria, de si em sentiria molt sol. La meva mare em va acompanyar en tot el procés, li he d’agrair. A nivell familiar, la meva mare i els meus tiets són els que més suport m’han donat.

Vaig entrar al programa d’Inserció i Orientació Laboral. Entre això, anar a nedar i sortir amb amics que havia anat coneixent a la fundació, em vaig anar animant. També vaig posar molt de la meva part. Vaig aprendre sobre competències laborals i com fer un currículum entre d’altres i ara ja fa uns mesos que vaig trobar una feina. Torno a treballar fent atenció a persones grans, aquesta vegada a domicili. També m’estic preparant per presentar-me a unes oposicions per a funcionaris del cos subaltern de la Generalitat de Catalunya.

En el meu cas a nivell laboral no he tingut problemes per trobar feina però per la meva discapacitat sí m’he sentit desplaçat en moltes ocasions.

Ara torno a passar per un mal moment, amb el meu pare delicat de salut però ho estic gestionant diferent, em sento fort tot i no estar bé. Anar a treballar em distreu molt i a més tinc molt suport psicològic. També he après a conèixer millor la meva ment, i puc identificar senyals de la depressió. Ara m’expresso més, abans sempre m’ho callava tot molt, ara potser parlo massa i tot! He de trobar el punt mig. També m’afecten menys les coses. Em sento més fort.

Si algú amb depressió llegeix això, li voldria dir: Si vols pots tirar endavant. Tot i rebre ajuda has de posar de la teva part.

A les persones reservades, els diria que no es callin les coses, que al final explotes.

I en general, que la vida continua. Però hi ha gent que no ho pot arribar a explicar perquè es suïcida”.

Els nostres col·laboradors: