Julieta Aguilera: “No m’esperava que la tasca del treballador social fos tan transversal”

La Julieta Aguilera és estudiant del Grau en Treball Social de la UdG i ha estat fent un període tres mesos de pràctiques a Fundació viver de Bell-lloc i Fundació Lluïsa Oller donant suport al servei de vida independent. Ara vol seguir formant-se per dedicar-se al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental.

 

Per què vas decidir fer les teves pràctiques a Viver de Bell-lloc?

Aquesta fundació em va cridar l’atenció perquè l’àmbit de la salut mental m’interessa molt i vaig veure que tenia molts serveis diferents.

Què has estat fent durant els tres mesos de pràctiques?

He donat suport a la responsable del Servei de Vida Independent, fent enquestes de satisfacció, suports en la pròpia llar i també he donat suport en la creació del pla contra l’assetjament sexual. També vam organitzar una xerrada sobre la llei de dependència. A part, he pogut estar en moltes reunions d’altres serveis per veure com treballen. La veritat és que m’he sentit molt útil i integrada. He tingut oportunitats

Era com t’imaginaves? T’ha sorprès alguna cosa?

No m’esperava que la tasca del treballador social fos tan transversal i també m’ha sorprès veure que les tasques es desenvolupen de manera molt coordinada entre tot l’equip. M’ha agradat veure que la feina és molt grupal.

Quins aprenentatges t’emportes?

He après a treballar! En acabar la carrera tens molta teoria al cap i amb les pràctiques tot baixa a la realitat i crec que m’emporto una experiència grata perquè he provat una mica de tot. He fet tramitacions, he fet atenció directa… i tot i que està centrat en un col·lectiu concret, hi ha moltes tasques del rol de treballador social que he pogut desenvolupar.

Ha canviat la teva visió sobre la feina d’un treballador social?

El treballador social sempre te l’enfoquen a unes tasques més administratives de tramitar prestacions, serveis… i realment veus que no, que també hi ha atenció directa i molt tracte amb els usuaris. Realment no és només seure davant un ordinador com si fossis oficinista.

Quins reptes has trobat que creus que caldria millorar en el sector?

L’única barrera que he trobat és la gestió de dades i organització de documentació. Quan em demanaven fer un informe sobre un cas, tot i tenir la informació reunida en un mateix lloc, potser una està digitalitzada, una altra en una carpeta física i altra que els professionals tenen molt present però no està escrit enlloc.

Què t’agradaria fer a partir d’ara?

Sempre m’ha motivat l’àmbit de la salut mental i ara m’agradaria fer un màster de treball social sanitari a la UOC mentre treballo en el sector, en una entitat com Viver de Bell-lloc o en l’àmbit hospitalari.

 

 

 

Els nostres col·laboradors: