Ara fa 30 anys, l’activitat productiva del Viver de Bell-lloc, era el viverisme. Teníem cedides unes parcel·les a la Finca Bell-lloc, d’on ens ve el nom, i produíem i comercialitzàvem planta arbustiva i arbrat ornamental.
La nostra missió ja era, i continua essent, la integració laboral i social de les persones amb discapacitat Intel·lectual (DI). El projecte ja havia arrencat uns anys abans i ja comptàvem amb 18 treballadors amb disCapacitat intel·lectual, dos enginyers tècnics i un viverista, així com una persona encarregada de donar el suport assistencial als treballadors amb disCapacitat, la Lluïsa Oller, actualment Presidenta d’honor.
Els nostres treballadors eren antics alumnes de l’Escola Taller Castell de Sant Foix, de Santa Maria de Martorelles i provenien, la seva major part, de Barcelona.
Per bé que l’activitat productiva es va anar consolidant, aviat vàrem evidenciar dos fets. Calia, d’una banda, reorientar la procedència dels nostres treballadors i obrir-nos a les necessitats del territori, i calia també buscar una activitat productiva complementària que pogués absorbir la gran quantitat de demanda de places de persones amb disCapacitat intel·lectual de la comarca, que ja coneixíem a través d’una bossa de treball que estava elaborant l’Ajuntament de Granollers, en col·laboració amb un programa d’ECOM.
Per optimitzar el viver, es va optar per especialitzar-nos en un producte propi, l’heura, que ens diferenciava de la resta dels productors i s’adaptava perfectament al nostre perfil en tant que la reproducció per esqueixos necessita força manipulació. Amb tot, no en teníem prou. Un viver d’heures, a ple rendiment, podria arribar a ocupar, a tot estirar, unes 10 persones, i nosaltres teníem força més demandes.
Fou així que vàrem arribar a plantejar-nos els manteniments de jardineria. Altres experiències de companys nostres d’altres comarques havien iniciat amb èxit aquest camí. Vàrem començar la formació amb els treballadors que tenien més autonomia funcional i vàrem iniciar la recerca de possibles clients.
I és aquest el punt de partida de l’acte que estem rememorant avui aquí.
Coneixedors de la bossa de treball de persones amb disCapacitat intel·lectual que estava elaborant l’Ajuntament de Granollers, i de la qual ja havíem començat a contractar diverses persones, ens vàrem adreçar a l’àrea d’urbanisme, que en aquell temps portava el regidor Josep Majoral i li vàrem plantejar que el manteniment de la jardineria podia ser un bon nínxol d’ocupació pel nostre col·lectiu. La proposta va tenir bona acollida i es va posar fil a l’agulla. Les converses s’iniciaren a finals de l’estiu del 1991, i abans d’acabar l’any, a finals de novembre, ja estàvem mantenint el Cementiri i els talussos de la Font Verda, recentment urbanitzada
El que ha significat
Pel nostre projecte, aquest fou un primer pas d’una gran transcendència. Passats els primers temps, i havent constatat que ens adaptàvem bé a aquesta nova activitat, no va ser difícil convèncer la resta d’ajuntaments de la comarca, de seguir l’exemple de la seva capital, començant, evidentment per Cardedeu, Les Franqueses, l’Ametlla i La Garriga.
Aquesta nova activitat ens aportava a més un plus: la visibilitat.
La feina al viver, per interessant que fos, no deixava de ser una feina que no tenia visibilitat per la ciutadania. La nostra presència en els manteniments municipals ens donava aquest plus de visibilitat que en aquell moment era molt necessari per lluitar alhora contra els estigmes que sempre s’han projectat al nostre col·lectiu.
L’activitat de jardineria ha estat el veritable motor transformador del nostre projecte, i el que ens ha permès , en aquests anys, passar dels 18 treballadors amb disCapacitat, als 151 que comptem actualment, amb una facturació en jardineria que supera els 2 milions d’euros/any.
Un altre valor afegit és que ens ha familiaritzat amb el concepte de la co-responsabilitat. La integració laboral i social de les persones amb DI no avançarà si no és amb la implicació de diverses instàncies: les entitats específiques que ens hi dediquem, les famílies, les administracions locals, el món empresarial, la resta d’entitats i la ciutadania.
En aquest tema és d’aplicació aquella dita que fa: “Si vols anar de pressa, ves sol, si vols anar lluny, ves acompanyat”. I nosaltres venim de lluny i volem anar encara més lluny, i per tant, ens necessitem tots.
Al llarg d’aquests 30 anys de col·laboració hem anat adquirint coneixements i experiència i ens hem fet mereixedors de ser tinguts en compte com a proveïdors de serveis de l’Ajuntament. En aquest sentit, ens satisfà especialment el darrer encàrrec de participar en el projecte LIFE Alnus de recuperació d’hàbitats de ribera.
Es per tot això que volem retre, en aquest acte, el nostre reconeixement al compromís social de l’Ajuntament de Granollers.
Manel Palou i Serra
