“Hi ha persones amb disCapacitat treballant per sota de les seves possibilitats”

En Lucas González i la Tanit Rejat formen l’equip de preparadors laborals del Servei d’Inserció i Orientació Laboral de Fundació Viver de Bell-lloc. Hem conversat sobre la nova edició del Programa SIOAS i sobre la situació actual de la inserció laboral de persones amb disCapacitat.

Ara comença una nova edició del Programa SIOAS i amb novetats.

L: Sí, estem molt contents d’anunciar que obrim una nova línia d’actuació per acollir a persones amb discapacitat física i sensorial. És la primera vegada que aquest col·lectiu té accés al programa al Vallès Oriental. En els continguts del programa també hi ha canvis, les competències emocionals seran un dels nous mòduls en el programa, una habilitat cada vegada més important en l’entorn laboral.

És la primera que fem també en sinergia amb el Programa Incorpora de l’Obra Social de La Caixa, una plataforma que ens permet accedir a més ofertes de treball i incrementar les oportunitats d’inserció de les persones.

Quines persones solen venir a aquest servei?

T: Són persones força autònomes, algunes ja han tingut experiències laborals i volen entrar a l’empresa ordinària. Hi ha persones que per una crisi de salut mental han estat força temps fora de l’àmbit laboral i volen reincorporar-se.

L: Però també hi ha persones que primer necessiten un treball més orientatiu per trobar què els motiva fer. A vegades, s’acaben derivant a fer altres formacions per adquirir coneixement de tasques concretes.

Des del programa també es fan dues especialitzacions.

L: Sí, intentem posar tots els recursos per tal de generar oportunitats a les persones participants. Per això oferim una formació tecnicoprofessional en neteja d’oficines i una altra en serveis industrials, per tal que puguin comptar amb una certificació que els ajudi a obrir portes.

Més enllà dels coneixements, el programa ajuda a adquirir hàbits.

T: Aquesta és una part molt important. Les persones tornen a tenir una rutina i els ajuda a reactivar-se i agafar hàbits.

Quines són les principals dificultats a les quals vosaltres doneu suport?

L: Molts cops, no és tant a trobar feina sinó a mantenir-la i donar-li continuïtat.

T: També hi ha casos de persones que han anat treballant en diferents sectors i procurem fer un servei d’orientació per unificar l’experiència en un sector concret i així poder anar evolucionant i escalant en el sector. En el període previ treballem molt l’entrevista, com presentar-se i mostrar seguretat en un mateix, estratègies i tècniques de relaxació. També és important explicar com funciona el món laboral, els contractes, drets dels treballadors i altres.

El suport però, no només és a les persones, també a les empreses.

L: Moltes vegades la principal dificultat per a la inserció de les persones participants és la reticència de les empreses. De fet, és curiós com generalment, les empreses petites són les que aposten més per la inserció de persones amb disCapacitat o trastorn de la salut mental. Potser perquè són més properes.

Les persones amb disCapacitat i/o trastorn mental poden decidir en què treballar?

T: Procurem enfocar-les als seus desitjos laborals. Ens trobem moltes vegades que les persones estan molt preparades però tot i així els donen tasques poc qualificades. Tot i donar oportunitats, les empreses no acaben de veure el potencial que tenen per assumir posicions amb responsabilitat. Des de l’entitat cal fer molta tasca de conscienciació.

L: També per altra banda, ens trobem amb desajustos d’expectatives per part de les persones participants i cal ajustar els objectius professionals a la formació i experiència professional.

Quins dubtes tenen les empreses?

El principal, per desconeixença, és l’estigma de que les persones amb trastorn de la salut mental o disCapacitat intel·lectual poden ser violentes. També hi ha dubtes sobre la relació entre la resta del personal i la persona. O de com saber si la persona està bé.

I quina solució hi ha per aquestes pors?

És important establir una persona referent, que no és necessari que sigui el cap, per tal que la persona hi pugui accedir per a qualsevol cosa i que estigui en contacte amb el Servei d’Inserció mentre es fa el suport.

Fins ara, quins han estat els resultats?

L: Hem tingut insercions que han funcionat molt bé i l’empresa acaba oblidant les pors inicials. També hi ha algun cas que no funciona, que és normal per altra banda. És important fer una tasca prèvia de lligar el perfil ideal per a cada tasca. I si una empresa vol incorporar a persones amb disCapacitat i no hi ha ningú amb el perfil adequat per a ella, no intentar encabir algú amb dubtes només pel fet d’inserir-lo.

T: També és cert que hi ha empreses que esperen un rendiment igual al de una persona sense disCapacitat, sense tenir en compte que s’estableixen uns beneficis per aquesta contractació precisament per les característiques diverses d’aquest col·lectiu.

Tot i així, creieu que les empreses cada cop estan més sensibilitzades?

T: Si mirem vint anys enrere, sens dubte hi ha hagut evolució. Abans les persones amb disCapacitat estaven en Centres Especials de Treball exclosos, no a l’empresa ordinària. Ara hi ha més oportunitats, però encara queda molt per fer per garantir la inclusió.

L: Per altra banda, hi ha més consciència vers la disCapacitat intel·lectual que vers els trastorns de salut mental, i en la disCapacitat, també hi ha més visibilitat i més acceptació d’alguns trastorns que d’altres, com el Síndrome de Down. Moltes vegades hi ha gent treballant en un CET perquè no té l’oportunitat a l’empresa ordinària però que està treballant per sota de les seves possibilitats.

T: L’ideal seria que dins les empreses hi hagués la mateixa proporció de persones amb disCapacitat que hi ha a la societat. Si és un 6% doncs cada empresa hauria de tenir un 6%. Que unes empreses tinguin el 70% i altres el 0% és un desequilibri.

Què significa per a una persona entrar al món laboral?

L: Uff significa moltes coses. Sentiment de pertinença, d’utilitat; autoestima, un entorn d’amics, major independència, una manera d’ocupar el temps, un projecte de vida. Tu també et coneixes a tu mateix a mida que et relaciones amb altres.

Què espereu de la nova edició del SIOAS?

T: Poder fer un bon acompanyament i aconseguir insercions laborals que es mantinguin.

L: Saber donar a cadascú el què necessita en aquest moment. Ja sigui més formació, major seguretat…A vegades la inserció l’aconsegueixes al cap de 3 anys perquè hi ha tot un procés que requereix temps. Si una persona està inestable cal fer primer unes bases, perquè si comença a treballar directament potser li va en contra del seu procés.

I com a preparadors laborals, com us sentiu vosaltres després d’haver acabat la 3a edició i començar la 4a?

L: Amb ganes de continuar millorant, mantenint allò que ens funciona i analitzant allà on podem introduir canvis. També amb incertesa per la situació del coronavirus, però motivats per anar fent dia a dia.

T: Molt il·lusionats de poder donar resposta a més gent i treballar amb un col·lectiu diferent del què ho hem fet fins ara amb més recursos.

 

Si esteu interessades en el Servei d’Inserció i Orientació Laboral us podeu posar en contacte a servei.insercio@vivelloc.cat

Els nostres col·laboradors: